dimecres, 29 de desembre del 2010

Castell d'Aín


Nom:
Castell de Benalí
Ubicació:
Aín, La Plana Baixa
Tipologia:
Castell
Època:
Medieval
Estil
Islàmic
Estat:
Ruïnes

Sintesi historica:
       El castell fou conquerit en 1238, per les tropes reials de Jaume I. En el 1242 estava en possessió de En Dionis d’Hongria.
Arquitectura:
       De planta irregular, amb torre de l’homenatge circular restes de dependències i  dipòsits d’aigua. Separat del cos del recinte superior hi ha la torre auxiliar de planta quadrada.  

dilluns, 27 de desembre del 2010

Castell de Santa Bàrbara (Alacant).

Ubicació:
Alacant, L'Alacantí
Tipologia: 
Castell
Època:
Segles IX; XIII i XIV.
Estil:
Medieval
Estat:
Restaurat.
Declaració:
-BIC,Direcció de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. 

Síntesi històrica:

Pel “Tractat d’Almizra”, 1244, la conquesta d’Alacant li pertanyia a Castella. En el 1260 hagué una revolta mudèjar en terres murcianes, llavors Jaume I acudí a l'ajuda del seu gendre, Alfons de Castella. Una vegada pacificada la regió, el Conqueridor es retirà al seu regne, deixant a part del seu exercit com a colons.
       En el 1296, en plena guerra contra Castella, Jaume II s’apodera del castell d’Alacant, a pesar de la forta resistència de l’alcaid, d’origen català, Nicolau Peris. En poc temps el Just s’annexionà les terres de Múrcia, iniciant-se una disputa per la seva possessió per part dels reis d’Aragó i Castella. En 1304, segons la “Sentència Arbrital de Torrelles” passà a formar part del Regne de València, confirmat un any desprès, 1305, pel “Tractat d’Elx”. 

Arquitectura:

Per molt que l'origen del castell és àrab i degut a les transformacions sofertes, no romanen gaires restes visibles de l'època. En el recinte conegut com “La Torreta”  es localitzen els vestigis més antics del castell, uns basaments del segle XI al XIII. En aquest mateix recinte  hi és la torre de l’homenatge. 

Com anar-hi: 

diumenge, 26 de desembre del 2010

Castell de Vilella.



Nom:
Ubicació:
Almiserà, La safor
Tipologia:
Castell
Època:
Segles XII i XIII
Estil
Islàmic.
Estat:
Ruïnes.

Síntesi històrica:
       Sabem pel llibre dels fets que el castell de Vilella pacta la seva rendició, a Jaume I, conjuntament amb els de  Bairen, Vilallonga i Borró. Durant la revolta sarraïna de 1262 mantingué una xucoteta  guarnició cristiana. 

Arquitectura:
       S’accedeix  a traves una torre rectangular de quatre metres d’alçada. En l’extrem oest hi son els basaments d’un altra torre. La muralla uneix les dos torres. 

dijous, 23 de desembre del 2010

Torre de Paterna.


Nom:
Torres Àrab
Ubicació:
Paterna, l’Horta Oest.
Tipologia:
Torre
Època:
Segles X i XII.
Estil
Islàmic.
Estat:
Restaurada.

Síntesi històrica:
       El 19 d’Abril de 1237 Paterna es rendí a Jaume I, en plena preparació de la conquesta de la ciutat de València. El 9 de juny, del mateix any, Jaume I lliura l’alqueria de Paterna, conjuntament amb la de Manises, a Artal de Luna.
Arquitectura:
       De planta circular, te una altura de 19,5 metres. Compta amb tres plantes i terrassa amb merlets. La terrassa, amés, compta amb vuit troneres voladisses sostingudes per tres mènsules.    
Mostra un mapa més gran

dimarts, 21 de desembre del 2010

Castell d’Assuévar


Nom:
Castell d’Assuévar
Ubicació:
Assuévar (Azuébar), L’Alt Palància
Tipologia:
Castell.
Època:
Medieval
Estil
Islàmic
Estat:
Ruïnes.

Síntesi històrica:
       En 1245  Ceyt abu Çeyt cedeix els seus territoris al rei Jaume I, entre aquestes elles esta la possessió del castell d’Assuévar. Anteriorment, en el Llibre del repartiment, 1238, Jaume I feu donació de l’alqueria a  l’arquebisbe de Narbona, de nom Pere.  Un any desprès, 1239, consta una nova donació del castell i vila d’Assuévar, en aquest cas  a nom de Joan Gonzalvez de Heredia, qui prengué possessió en 1245.

Arquitectura:
       De planta oval, compta amb tres torres adossades a la muralla. Les torres quadrades tenien dues altures  rematades amb merlets. En el seu interior hi ha dos dipòsits d’aigua.  
Mostra un mapa més gran

diumenge, 19 de desembre del 2010

Castell de Montornès


Nom:
Castell de Montornès
Ubicació:
Benicàssim, La Plana Alta
Tipologia:
Castell
Època:
Segle XI
Estil
Islàmic
Estat:
Ruïnes

Síntesi històrica:
       A finals del segle XI, estava en possessió de Pere I d’Aragó, fins el 1103 que fou recuperat pels almoràvits. La conquesta cristiana, definitiva, s’efectuà al 1234. En el 1242 va ser lliurat a Pere Sanz de Martell, notari reial.

Arquitectura:
       El castell compta amb tres recintes: Del recinte exterior queden trossos de murs i un dipòsit d’aigua. El segon recinte es troba totalment derruït, sent sol visible part de la cementació. El recinte interior conserva part de la muralla, restes d’una torre circular i un altre dipòsit. Separada del cos del castell hi ha una torre cilíndrica. 

divendres, 17 de desembre del 2010

castell d'Elda


Nom:
Castell d’Elda
Ubicació:
Elda, Vinalopó Mitja.
Tipologia:
Castell.
Època:
Segles XII i XIV.
Estil
Islàmic.
Estat:
En ruïnes.

Síntesi històrica:
       Pel “Tractat d’Almizra” (1244), el castell d’Elda passar a ser territori de conquesta castellana. En el 1296 Jaume II s’annexionà Múrcia, iniciant-se una disputa per la possessió de la regió per part dels reis d’Aragó i Castella. En 1304, segons la “Sentència Arbrital de Torrelles” passà a formar part del Regne de València, confirmat un any desprès, 1305, pel “Tractat d’Elx”. 

Arquitectura:
       El recinte és planta poligonal, la muralla esta reforçada per cubs prismàtics, excepte el de la porta d’accés que es circular.  Al seu interior queden restes  de diferents habitacles i un dipòsit d’aigua. 
Mostra un mapa més gran

dimarts, 14 de desembre del 2010

Llutxent.


Nom:
Castell de Xiu
Ubicació:
Llutxent, La Vall d’Albaida
Tipologia:
Castell.
Època:
Segles XII, XIII i XIV.
Estil
Islàmic
Estat:
 Semiderruït.

Síntesi històrica:

       Al juny de 1276, en plena revolta mudèjar, el cabdill Aben Bazel es feu fort en el castell de Xiu. A principis de 1239 les tropes cristianes intentaren recuperar-lo, cosa que no resulta fàcil. Finalment el dia 4 del mateix mes, aconseguiren reduir-los.  Segons compta la llegenda el rector de Sant Cristòfol de Daroca descobri gotes de sang en els caporals on estaven guardes les hòsties consagrades. Aquest fet es considerà miraculós i va empènyer als cristians a prendre el castell.

Arquitectura:
       De planta triangular compta amb dos recintes emmurallats, reforçat amb torrases, rectangulars, als cantons. Al seu interior només hi ha un cisterna de gran mesura.   

diumenge, 12 de desembre del 2010

Torre d'Albal.


Nom:
Torre àrab.
Ubicació:
Albal, l’Horta Sud
Tipologia:
Torre.
Època:
Segle XI
Estil
Islàmic
Estat:
Restaurat


Síntesi històrica:
       En el 1238, segons consta en el “Llibre del repartiment” Jaume I feu donació de l’alqueria d’Albal a Gil d’Atrisillo. Qui sis anys desprès, 1244, la va vendre al capítol de València.
  
Arquitectura:
       De forma quadrangular sobre una planta de 5 per 6 metres, compta amb planta baixa i dos plantes superiors. L’estructura esta rematada amb merlets.   
Mostra un mapa més gran

divendres, 10 de desembre del 2010

Castell de Bunyol.


Nom:
Castell de Bunyol
Ubicació:
Bunyol, La Foia de Bunyol
Tipologia:
Castell
Època:
Medieval.
Estil:
Cristià
Estat:
Restaurat

Síntesi històrica:
       Conquerit per Jaume I, el lliura juntament amb els castells de Macastre i Montroi a Roderic de Liçana, 1238.  Qui en el 1241 el llegà a l’Ordre de l’Hospital. 
Arquitectura:
       L’estructura esta formada per dos recintes diferents separades per una fosa. Al recinte nord s’accedeix a traves de la Torre Nord. Aquesta torre es de forma quadrangular amb un  arc ogival frontal que dona pas al pati d’armes.
      Al recinte sud s’accedeix a traves d’un pont. Al seu costat sud esta situada la Torre Sud, de planta quadrangular. En aquest recinte hi trobem la Torre de l’Homenatge , també de planta quadrangular.            
Mostra un mapa més gran

dimecres, 8 de desembre del 2010

Castell de Xivert.


Nom:
Castell de Xivert.
Ubicació:
Alcalà de Xivert.
 Baix Maestrat.
Tipologia:
Castell
Època:
Medieval
Estil:
Islàmic i cristià
Estat:
Parcialment restaurat



Síntesi històrica:
       Jaume I feu donació del castell de Xivert a l’Ordre del Temple  a 22 de juliol de 1233, abans que fos conquerida. El 28 d’abril de 1234 el castell es rendeix als templaris. Segons el pacte de rendició els àrabs vivien en el poblat, mentre que els templaris ho feien a l’interior de la fortalesa. Amb la desaparició de Temple passa a ser propietat de l’Ordre de Montesa. 

Arquitectura:
       La planta del castell abasta uns 8.000 metres quadrats i consta de tres zones diferents. L’alcàsser fou transformat per els templaris que construïren les torres circulars bessones  i un dipòsit en la plaça d’armes amb volta de mig canó.  L’albacar que és el recinte que queda entre l’alcàsser i la muralla externa, coronada amb merlets. L’aljama o vila musulmana situada als peus del castell, també envoltada per una muralla.
 
Mostra un mapa més gran

diumenge, 5 de desembre del 2010

Torres d'Argeleta.


Nom:
Castell palau de Ceyt abu Ceyt.
Ubicació:
Argeleta/Argelita., L’Alt Palància
Tipologia:
Castell.
Època:
Medieval
Estil:
Àrab. 
Estat:
Parcialment restaurat.

Síntesi històrica:
       Quant Zayyan acabdilla la revolta de València, Ceyt abu Ceyt es va refugiar al castell d’Argeleta. Posteriorment es convertí al cristianisme, sota el nom de Vicent Bellvís, i va contraure matrimoni amb Cristina Maria Fernández.  La possessió del castell passà al seu fill Ferran Pérez i desprès a la Corona. 
      
Arquitectura:
       Del castell sols resten dos torres, una de forma quadrangular de quatre plantes rematada amb merlets. L’altra és de forma circular amb accés per la primera planta per un arc de mig punt, també rematada amb merlets.
Com anar-hi



Mostra un mapa més gran

dissabte, 4 de desembre del 2010

Castell de l'Alcalatén

Nom:
Castell d'Alcalatén.
Ubicació:
L'Alcora, L'Alcalatén.
Tipologia:
Castell.
Època.
Medieval, segles X, XII i XIII
Estil:
Islàmic.
Estat:
Restaurat.
Declaració:



Síntesi històrica:
El 24 de juliol de 1233 la fortalesa i territoris de l'Alcalatén són conquerits per les hosts de Ximén d'Urrea. El 31 de desembre de 1305 s'atorga Carta de Poblament a l'Alcora; per la qual, D. Joan Ximénez d'Urrea, quint descendent directe de Ximén d'Urrea, dóna a poblar la “pobla de L'Alcora d'Alcalatén”, segons fur i costum d'Aragó, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condició de portar 110 pobladors més, i reservant part de les terres per als moros que volgueren romandre en la vila. En 1418 els municipis de Llucena del Cid i l'Alcora acorden el repartiment de les terres del poble de l'Alcalatén, situat als peus del castell homònim, que havia entrat en una profunda crisi poblacional durant el segle XIV.


Arquitectura:
Castell de reduïdes dimensions i de planta triangular, amb dos muralles rematades amb merlets. Compta amb dos torres, la del nord circular i la del sud semicircular, hi ha restes d’una tercera torre semicircular que va ser derruïda en el segle XV.

El castell d'Alcalatén en el blog “Els colors de la terra”.

Com anar-hi:


dijous, 2 de desembre del 2010

Castell del Puig.



Nom:
Castell d’Enesa
Ubicació:
El Puig, l'Horta Nord. 
Tipologia:
Castell 
Època:
Medieval. segles XIII, XIV
Estil:

Estat:
En ruïnes. 






Síntesi Històrica:
       En època àrab el castell rebia el nom de /Jubayal/. Zayan ordena destruir-lo per tal que no fora utilitzat per les tropes cristianes en el seu camí cap a València ciutat. En 1237 Jaume I ocupà la població i reconstruí el castell, el qual anomenà el Puig de Santa Maria. Deixà la guarnició a les ordres dels seu oncle Guillem d’Entença. El 20 d’agost de 1237 la cavalleria àrab intentà recuperar-lo, les tropes cristianes ho evitaren, aquest fets son coneguts com la batalla del Puig.
       En 1364, en plena guerra de Castella,  les tropes castellanes l’ocuparen, sent recuperat al poc temps per capità general de València Pere Boi. L’any següent Pere IV ordenà la seva destrucció.

 Arquitectura:
       S’aprecien restes disperses de muralla, construïdes amb pedra sorrenca, abundant en el lloc, així com alguns basaments de torres.

Com anar-hi